El prestigi immens de l?obra de William Shakespeare ens aclapara i el converteix en un clàssic indiscutible. Tot i saber que els seus textos s?han entès de maneres ben diverses al llarg dels segles, avui ens sembla que el sentit del que va escriure és intemporal i està establert per sempre. Tant és així que mai no ens demanem com entenien els espectadors de la seva època les propostes d?aquest home que bàsicament es dedicava a reescriure textos d?altres autors.
El teatre de Shakespeare en el seu context es proposa, precisament, d?indagar el sentit primer de les trenta-sis obres més canòniques de l?autor tot apropant-nos a allò que sabien els espectadors del seu temps i que avui nosaltres no sabem. Per fer-ho es tenen en compte tant les dades històriques com els esdeveniments polítics i culturals, la censura elisabetiana, la influència de les tradicions, i els costums, les modes i les tendències literàries d?aleshores. També ens plantegem si Juli Cèsar es refereix al gran líder romà, d?on ve l?escruixidora i irònica duresa de Troilus i Cressida, fins a quin punt El rei Lear era una qüestió d?actualitat en estrenar-se, si Macbeth és veritablement una obra sobre l?ambició política, o bé com arriba Shakespeare a la colpidora profunditat psicològica d?Antoni i Cleòpatra.
Jordi Coca (1947) és escriptor i doctor en Arts Escèniques. Catedràtic emèrit de l?Institut del Teatre, ha publicat més de quaranta llibres entre assajos, ficció narrativa i literatura dramàtica. Ha estat traduït a diverses llengües i ha rebut els premis literaris més importants del país. Professor visitant durant un semestre a la Universitat de Berkeley, també ha estat escriptor invitat al Hood College de Frederick i a la Universitat de Richmond (EUA). Va ser director general de l?Institut del Teatre entre el 1988 i el 1992, i durant vint anys ha exercit de professor de Teoria i Literatura Dramàtiques. Va ser director d?Acció Cultural de l?Àrea de Cultura de l?Ajuntament de Barcelona entre el 1993 i el 1996, i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) entre el 2009 i el 2011. Actualment escriu, fa conferències i dirigeix teatre.

La Lucy Barton, mare de dues filles adultes i vídua des de fa poc, és una escriptora d?èxit que viu a Nova York. Malgrat la seva separació, encara manté l?amistat amb en William, el seu primer marit i confident durant molt de temps. Tot recordant els anys d?universitat, el naixement de les filles, la dolorosa dissolució del seu matrimoni i les vides que van construir amb altres persones, ens endinsem en una relació de dècades tendra i complexa. Ai, William! copsa l?alegria i la tristesa de veure com els fills creixen i fan la seva; de descobrir secrets familiars que alteren tot el que ens pensem que sabem sobre els qui ens envolten, i la manera en què les persones vivim i estimem, contra tot pronòstic. La indomable veu de la Lucy Barton ens ofereix una reflexió profunda sobre el misteri de l?existència.
Elizabeth Strout va néixer a Portland, Maine, l?any 1956. És autora de diverses novel·les, entre les quals destaquen Em dic Lucy Barton, Tot és possible, Els germans Burgess, Olive Kitteridge (Premi Pulitzer 2009 i Premi Llibreter 2010) i Llum de febrer, totes cinc publicades per Edicions de 1984. Els seus relats curts han estat publicats a nombroses revistes de prestigi, com ara el New Yorker i el New York Times.

Fins que a Catalunya no hi arriba la Revolució Industrial ?que podem situar a la segona meitat del segle XVIII, quan s?autoritza el lliure comerç de Catalunya amb Amèrica?, la feina més estesa que hi havia i que aplegava més mà d?obra era la del conreu de la terra. I és precisament del món pagès, juntament amb la creença religiosa i la cultura llatina ?ben viva en algunes expressions?, d?on provenen la majoria de les dites que recollim en aquesta obra, un veritable tresor de llengua i de saviesa popular que s?ha anat formant i acumulant al llarg de molts i molts segles d?història. Un extraordinari patrimoni immaterial, doncs, que enriqueix la nostra capacitat d?expressió i, en conseqüència, de comunicació i de pensament.
Josep Espunyes i Esteve neix a Peramola (Alt Urgell) l?any 1942. De jove treballa de pagès a casa, una feina que compagina amb l?estudi del batxillerat matriculat lliure. L?any 1964 es trasllada a Barcelona, on estudia català ?llengua que no se li havia ensenyat a l?escola perquè hi era prohibida? i s?inicia en el treball de correcció de textos per a diverses editorials. Ha escrit poesia, narrativa i obra d?investigació històrica i lingüística, a part de col·laborar en diverses publicacions periòdiques catalanes: Avui, CADÍpedraforca, Canigó, El Món, Llengua Nacional, Lo Banyut, Pirineu Actual i Viure als Pirineus.

«I tinc la sensació que Francesc Josep Vélez també cerca respostes amb Els instants submergits: a través d?uns poemes de gran volada filosòfica ofereix un volum que mostra com, malgrat el relativisme imperant de la nostra societat monstruosament líquida, la poesia és encara una eina de coneixement, un instrument de passions, una arma per copsar el món i per aconseguir, en el seu noble intent, una aventura artística.»
Del pròleg de Jaume C. Pons Alorda
Francesc Josep Vélez (Barcelona, 1961), llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona, tancà els anys universitaris amb la tesina La lluita contra el caos. Aproximació al pensament ètic i polític de Joan Maragall. Professor de batxillerat d?Història de la Filosofia, és autor dels poemaris Cants d?Esblada (Premi Maria Mercè Marçal, 2002), La mirada de Tirèsies (Premi Les Talúries, 2003), Cant de la devastació (Premi Sant Celoni de Poesia, 2005), La llum de l?escultor (amb il·lustracions de Josep M. Subirachs, 2006), El lament d?Europa (2008), L?essència de la pols (Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom, 2011), Tsukuru (volum de haikus editat amb fotografies de Raimon Bolíbar i música d?Albert Oliveres). Participà en el volum Ningú no ens representa. Poetes emprenyats (2011). Poemes seus han aparegut a Llum a les golfes. Una antologia del haiku modern i contemporani català (2018) i a Una vela en el mar blau. Antologia de poesia catalana moderna de tema grec (2019).
En el camp de la narrativa, és autor del llibre de relats La lògica dels panys, publicat l?any 2013.

Als anys vuitanta a Glasgow, antigament una ciutat minera pròspera, les polítiques de Thatcher fan disparar la desocupació i les famílies es veuen obligades a fer filigranes per sobreviure. L?Agnes Bain és una dona sense sort que sempre ha aspirat a més: somia en una casa bonica i una vida acomodada que no hagi de pagar a terminis. Quan el seu marit, un taxista faldiller, l?abandona, es troba sola al càrrec de tres fills en una ciutat devastada per la crisi econòmica. Mentre la beguda es converteix en el seu gran aliat, els nens fan mans i mànigues per ajudar-la, però d?un en un l?abandonen per salvar-se a si mateixos. Tots menys en Shuggie, el més petit de tots, que es nega a rendir-se. Ell és diferent. Els nens del barri li fan la guitza, però ell està convençut que, si s?hi escarrassa, pot ser normal com la resta i ajudar la mare a fugir d?aquest lloc sense esperança. La història d?en Shuggie Bain és una novel·la commovedora sobre l?aferrissada lluita d?un fill per salvar la seva mare. Amb aquesta història de frustració, addicció i amor incondicional, Douglas Stuart deixa al descobert la crueltat de la pobresa i els límits de l?amor.
Douglas Stuart (1976) va néixer a Glasgow. Després de llicenciar-se al Royal College of Art de Londres es va traslladar a Nova York, on va començar la seva carrera com a dissenyador de moda. Durant anys va alternar la feina de dissenyador i l?escriptura. Els seus escrits es publicaven a The New Yorker i Literary Hub. La història d?en Shuggie Bain, la seva primera novel·la, ha rebut el Premi Booker 2020 i s?ha traduït a més de trenta idiomes.

Illa Flaubert narra la història d?un professor de literatura que, colpit per la mort de la seva mare, decideix refugiar-se en el far d?una illa abandonada a la recerca de la solitud i de si mateix. A través d?aquesta paràbola dels problemes eterns de la condició humana, Miquel Àngel Riera reflexiona sobre el pas del temps, la solitud, el sexe, la bellesa i la mort. Illa Flaubert va ser guardonada amb els premis Josep Pla, Ciutat de Barcelona, Joan Crexells, Crítica Serra d?Or i Nacional de la Crítica.
El poeta i narrador mallorquí Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 ? Palma, 1996) va escriure els seus primers poemes amb només dotze anys i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el 1956. La seva obra literària, guanyadora de nombrosos premis i traduïda a diversos idiomes, constitueix una de les fites més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Va ser guardonat també amb la Creu de Sant Jordi (1988) i el Premi Ramon Llull (2008).

Els personatges principals dels cinc relats que componen Temps curvilini a Krems s?enfronten a un temps que sembla no tenir ni principi ni final, una dimensió que s?estén en totes direccions. El passat i el present són intercanviables, el futur es duplica en els records i el temps és una línia corba. Tots cinc protagonistes es fonen en una mateixa persona que, com l?autor, ha arribat a la vellesa i veu l?existència des d?aquesta nova perspectiva privilegiada. En aquest volum, ple de matisos i emocions, Claudio Magris explora totes les facetes del temps, però també parla d?identitat, fronteres, amor, escriptura i pèrdua, tots ells temes recurrents en la seva obra.
Claudio Magris (Trieste, 1939) és escriptor, traductor i catedràtic universitari. De la seva extensa i premiada obra, a Edicions de 1984 hem publicat Il·lacions al voltant d?un sabre (1984), El Danubi (1986), A cegues (2005), Vostè ja ho entendrà (2006), El viatjar infinit (2005), La història no s?ha acabat. Ètica, política i laïcitat (2006), Alfabets (2008), No és procedent (2015) i Instantànies (2016).

Als seixanta-cinc anys, Julius Hertzfeld, un destacat psiquiatre de San Francisco, s?assabenta que pateix una malaltia greu. Després d?assumir el dur i inesperat cop, fa balanç de la seva vida i es pregunta fins a quin punt ha ajudat els seus pacients. Remenant els historials, rescata el d?en Philip Slate, un antic pacient a qui havia tractat d?una addicció sexual. Aquell atractiu home, solitari i arrogant, era un dels seus fracassos més evidents. En Julius decideix reprendre el contacte amb ell i descobreix, sorprès, que s?està formant per ser terapeuta. Segons en Philip, la seva salvació va ser descobrir el pensament d?Arthur Schopenhauer, el gran filòsof del pessimisme. Plegats arribaran a un acord: en Julius accepta supervisar les pràctiques d?en Philip, però només si ell assisteix primer a la seva teràpia de grup durant sis mesos.
En aquesta novel·la, Irvin D. Yalom combina d?una manera magistral psicoanàlisi, filosofia i ficció, i debat sobre les fragilitats de l?ésser humà i la difícil cerca de l?autoconeixement.
Irvin D. Yalom (Washington, 1931), fill d?una família humil d?origen jueu, és escriptor i professor emèrit de Psiquiatria a la Universitat de Stanford. Després d?anys d?escriure assaigs, quan en va fer seixanta es va convertir en autor de novel·les de ficció i va assolir un gran èxit mundial. D?entre les seves obres, que han estat traduïdes a diversos idiomes, també destaquen El dia que Nietzsche va plorar, En el cor de la nit, El problema de Spinoza, Criatures d?un dia i Memòries, totes elles publicades per Edicions de 1984.

El volum que teniu a les mans ofereix per primera vegada tota la poesia escrita per T. S. Eliot (tant la que publicà com la que no) ordenada cronològicament, des de l?escola secundària fins a la mort. Ens permet, per tant, observar el llarg recorregut que va des de la seva insatisfacció amb un «estil poètic esgotat», passant per la descoberta dels simbolistes francesos i la consegüent ruptura de formes i de temes ?que s?inicia amb Prufrock i culmina amb La terra erma?, fins al lent progrés cap a un llenguatge en què «sols per la forma, per l?ordre, / poden les paraules o la música assolir / la quietud, com un gerro xinès continua / movent-se perpètuament en la seva quietud». Un llenguatge que troba la seva plena maduresa, juntament amb «la conciliació i el consol», en els Quatre quartets. Veiem, doncs, com, dels versos sarcàstics de joventut, com d?una pobra eruga, en va sortint la bella papallona definitiva que marcarà el rumb de la poesia moderna universal. Ja D. H. Lawrence havia escrit que «l?únic camí per a la poesia actual ha de ser directe, nu i rocós» perquè pugui respondre al repte de donar expressió al desgavell, la buidor espiritual i els sofriments tant personals com col·lectius del seu segle, «un món confús i obscur, contorbat per presagis de por». Un llenguatge matisat sovint per la ironia i, com descobrirà el lector en els versos més propers a la vida quotidiana, també per l?humor.
El poeta, dramaturg i crític literari T. S. Eliot (Saint Louis, Missouri, 1888 ? Londres, 1965) va estudiar Filosofia a la Universitat Harvard. Més endavant es va traslladar a França i al Regne Unit per continuar-se formant. Un cop a Londres va trobar feina al Lloyds Bank i va conèixer Ezra Pound, qui el va introduir en el món literari anglès. El 1925 va començar a treballar a l?editorial Faber & Gwyer, on va acabar ocupant el càrrec de director. Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (1948) per la seva contribució a la poesia moderna, és un dels poetes més rellevants en llengua anglesa del segle XX.

Aquesta novel·la és la història d?un suís de Neuchâtel, Gustau Rouquier, que a les darreries del segle XIX arriba a Barcelona en plena joventut contractat per la Hispano-Suiza. Al cap de tres anys, instal·la pel seu compte un taller de gravats de coure per a l?estampació. Rouquier és una complexa barreja d?escepticisme moral i d?hedonisme prou sui generis per no comprometre en cap circumstància el seu sentit pràctic i tradicional, però, sobretot, és un personatge d?una solidíssima humanitat que el converteix en l?autèntic patriarca de tres generacions: les tres generacions que constitueixen la família Rouquier, des del fill gran, l?Albert, precoç aventurer ansiós de llibertat, seductor i sibarita proveït d?una innata saviesa mundana, passant per tots els personatges que formen l?obscur però apassionant univers dels Rouquier, reclòs, com tantes obres de Benguerel, en el seu barri sofert.
Xavier Benguerel va néixer el 1905 al barri del Poblenou i va viure la Guerra Civil del primer a l?últim dia. Li va tocar sortir cap a la frontera amb l?allau de fugitius, camí de França. De Barcelona a Girona, de Girona a Agullana, d?Agullana a les Illes, pel coll de Manrella. De les Illes al Voló, a Perpinyà, a Tolosa... i així fins a Marsella. Després cap a Amèrica, l?Argentina, Xile... Va viure a l?exili durant setze anys. Va rebre el Premi d?Honor de les Lletres Catalanes el 1988. Va morir a Barcelona el 1990. És autor de diverses obres, entre les quals destaca Els vençuts, també publicada en aquesta mateixa col·lecció.